Sota el títol ‘Quin és el futur de la democràcia’, el politòleg Pablo Simón Cosando i la periodista Milagros Pérez Oliva van obrir el primer dels quatre debats del cicle ‘En clau d’educació: educació o bàrbarie’, on es tractaran diversos temes relacionats amb l’educació. Aquest primer debat, introduït pel regidor d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Rabell, ha girat al voltant de la democràcia i dels riscos que pateix en l’actualitat.
Milagros Pérez va introduir una de les primeres idees d’aquest debat: la creixent sensació d’emergència. El món està en transformació a tots els àmbits: digital, econòmic, social… Tot canvia molt de pressa i cada cop hi ha més veus que parlen que la democràcia està en perill. En Pablo Simón, qui també és professor universitari, ho té clar. La democràcia com es viu avui dia és una anomalia històrica, un rara avis, el que ha estat comú al llarg de la història ha estat la presa del poder per la força.
Antigament, el que era normal era prendre el poder per la força. No existia l’alternança del poder de forma pacífica. Això ha canviat amb la instauració de la democràcia i amb la implementació d’unes regles del joc més o menys “justes”. I és que l’element clau de les democràcies és que són l’únic sistema on la persona que es troba al poder el pot perdre.
Segons ell, el que passa avui dia no és que estiguin amenaçades, sinó que ens trobem amb actors i climes d’opinió “que sucaven els valors intrínsecs de la democràcia com el pluralisme i la tolerància”. En un sistema democràtic el perdedor ha d’acceptar la seva derrota i quan els derrotats comencen a impugnar resultats per legitimar-se, s’obren esquerdes per on poden colar-se els radicalismes.
Un exemple recent sobre això és el que va passar amb Donald Trump als Estats Units l’any 2020. No va acceptar un resultat legítim, i per això va decidir atacar les institucions. El problema neix quan les democràcies es troben tensionades per diferents situacions i no es respecten els valors bàsics i mínims d’aquestes, posant-les en perill.
Autocràcia, discursos i marcs mentals
La legitimitat té un paper fonamental davant la “justícia” i la “injustícia”. Pablo Simón explica que el 80% dels règims tot i que siguin falses. Aquests sistemes necessiten crear bases legítimes que els hi permetin poder perdurar.
S’ha produït un mal ús o enteniment del concepte “llibertat”. Es fa servir per fer qualsevol cosa, sense importar-ne les conseqüències. Aquest discurs en defensa de la llibertat s’ha traduït en un corrent anti-woke. Què és woke a Europa? És un fantasma amb el qual espantar a totes les formacions polítiques que són contràries a la seva línia de pensament i discursiva. Busquen dominar el discurs per crear odi, la ultradreta s’aprofita d’això.
Segons Pérez Oliva, la ultradreta no busca debatre, busca llençar temes espinosos sobre l’escenari polític per tal que la resta sí que debati. Per combatre aquests discursos, en Pablo Simón considera que hem de canviar la forma de pensar, ja que hi ha un pessimisme generalitzat que acaba sent paralitzant. Per aturar la ultradreta no hi ha una única solució, però és un tema sobre el qual s’ha de parlar ja.
“Estem en un context en què es penalitza més el cinisme que el malisme”. Pablo Simón pensa que això és el que passa actualment. Quan l’esquerra s’encarrega de governar, apareixen debats perillosos, com la immigració.
Joventut i democràcia
Un 40% dels escolars catalans tolerarien una dictadura. A un 46% dels joves no els importaria prescindir de la democràcia si això els hi assegura prosperitat. Aquestes són algunes dades que la periodista llença, però per què els joves educats en un sistema que transmet valors com la llibertat i la igualtat pensen així?
En Pablo Simón ho resumeix en una frase. “Ningú dels presents valora l’oxigen que respirem, però el necessitem per viure”. El problema és que donem la democràcia per feta. Una de les claus per aquestes dades són els canvis que s’han produït en els models familiars. Els nostres infants tenen més avis i àvies i aquests nens i nenes es troben en llars intergeneracionals que són més petites, és a dir, no tenen altres iguals amb els quals poder relacionar-se.
Aquesta falta de relació entre iguals es tradueix en el fet que molts i moltes passen més temps amb els dispositius electrònics. L’escola té un valor molt important per socialitzar i desenvolupar habilitats. Però aquesta escola continua patint les retallades del 2011 i té el professorat sobrecarregat de feina. Això acaba contribuint a aquesta problemàtica.
Pablo Simón ha acabat la conferència amb un torn de preguntes on ha volgut ressaltar la importància dels joves i del sistema educatiu. Nosaltres estem més deconstruïts en moltes qüestions que els nostres pares o avis. Aquest és el camí a seguir. Educació i democràcia.
El V Cicle de debats en Clau d’Educació és un espai de debat i reflexió promogut pel Consell Educatiu Municipal de Barcelona, el Consell de l’FP de Barcelona i el Consell de la Joventut de Barcelona, en col·laboració amb El Born Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).
