El cicle de debats “En clau d’Educació”, organitzat conjuntament pel Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) i el Consell de la Formació Professional de Barcelona (CFPB), ha tancat aquest 14 de maig al Born Museu d’Història de Barcelona la seva quarta edició centrada en “L’Educació per construir futurs habitables” amb la doctora en sociologia i especialista en innovació social digital Liliana Arroyo, que va reflexionar sobre la intel·ligència artificial (IA) en l’ensenyament i l’aprenentatge i els seus riscos i avantatges.
La prohibició dels mòbils durant tota l’etapa obligatòria des d’aquest curs 2025-2026 i l’habitual ús de la IA generativa cada cop més estesa entre la població i, per tant, també entre molt de l’alumnat adolescent, han obert fa temps un debat que Arroyo considera ja no es tracta de parlar sobre “IA sí o no” sinó sobre com introduir i formar l’alumnat en tecnologia perquè, com en molts altres àmbits, a l’escola i als instituts se’ls ajuda a créixer i adquirir els coneixements i les habilitats necessàries per preparar-se per a l’edat adulta.
En el cas dels mòbils, Arroyo va introduir la interessant reflexió sobre l’objectiu del seu disseny, que ha acabat convertint-los en un “forat d’atenció” i que ha portat a prohibir-ne l’ús a infantil, primària i secundària. “El problema en realitat no és el mòbil en si, és tot el disseny i al final totes les jerarquies de poder que hi ha allà posades que fa que petits i grans estiguem atrapats”, va destacar. Per aquest motiu, creu que el debat que cal tenir ha de començar per preguntar “quina és la tecnologia que volem”. Per això defensa que la prohibició dels mòbils “és una condició necessària però no suficient”.
Alhora es pregunta com afecta això en el dia a dia en l’alumnat, sobretot, entre els adolescents. En estudis que s’han fet a Holanda i el Regne Unit arran de la prohibició dels mòbils, s’ha vist una disminució en el temps de connexió, d’una mitjana de 40 minuts. La investigació, però, també ha deixat entreveure que fora de l’horari lectiu, per connectar-se al mòbil, probablement deixen de fer altres coses, com extraescolars o dormir.
Tecnologia a l’aula
L’eliminació dels dispositius també han fet aflorar un altre debat i és que “quan tu elimines en general la tecnologia a l’aula, alumnes que venen de famílies amb consciència, amb capacitat, amb recursos i temps per acompanyar, surten avantatjats d’alguna manera” però, en canvi, “quan ho treus de centres d’alta complexitat o on el cangur de la tarda és el mòbil, aquí estàs fent que aquesta criatura, aquest adolescent, no tingui guiatge en cap dels espais quant a la introducció al món digital”. I Arroyo va llançar la pregunta que fa temps que centra els debats i reflexions sobre la prohibició del mòbil a l’aula: “Com eduquem amb el criteri d’ús de la tecnologia si no dediquem una part de les assignatures, i no cal que siguin a totes, a acompanyar-los?”.
Sobre la Intel·ligència Artificial també considera que és important aprendre i descobrir les característiques que l’envolten. Per Arroyo, la IA generativa (ChatGPT, Gemini, Copilot o altres equivalents) actua “volent ser la nostra amiga”. Hi ha una “voluntat” per aconseguir que ens hi “vinculem emocionalment”. Per això, quan fas preguntes al ChatGPT o qualsevol altre model, el primer que fa és la validació: “Quina bona idea”, “és una gran pregunta”, “és una preocupació absolutament pertinent”. “Hi ha zero qüestionament, zero crítica”, remarca Arroyo. També posa èmfasi en què la indústria “ens està induint” a fer servir conceptes com “la IA pensa, la IA raona, la IA sent, la IA creu però la IA el que fa és un processament matemàtic”.
El càlcul de probabilitats
Per tant, de fet, la IA “no és intel·ligent sinó que és molt bona calculant probabilitats”. Està dissenyada per tenir “responsabilitat afectiva” amb l’usuari, amb l’únic objectiu d’aconseguir un vincle cada cop més gran perquè es mantinguin connectat i segueixi “interactuant”. Per això, va explicar Arroyo, quan un cop has acabat d’utilitzar aquests xats i intentes acomiadar-te, la IA sempre et proposa accions que no has demanat per intentar que segueixis utilitzant-la: “Vols que t’ho converteixi en un pòster? Vols que t’ho adapti a un llenguatge perquè la gent gran ho entengui? Vols que…”. Malgrat tot, Arroyo considera que la IA és “una eina increïble si la fas servir bé”. L’important és aprendre a utilitzar-la, conèixer què hi ha darrere i, sobretot, quines preguntes s’han de fer per aconseguir allò que es busca. Preguntar, repreguntar i ser perseverant per obtenir el resultat desitjat. De fet, això també és un bon aprenentatge per a la IA i per a la vida en general.
Arroyo defensa generar entorns on poder introduir tecnologies de forma col·lectiva. Per això apunta la possibilitat de crear i entrenar una IA amb un programa local al servidor de l’escola, en un entorn tancat i segur i amb unes directrius molt marcades que s’adapti a les necessitats de l’alumnat (i no en obert amb els pocs models existents d’unes poques empreses tecnològiques). Hi ha models d’IA que s’orienten a fomentar el diàleg socràtic, per exemple. Per això reitera que primer cal preguntar-se quin model es vol per després treballar-ho a classe i començar-la a entrenar, que els alumnes puguin preguntar, jugar per conèixer com funciona.
La doctora en sociologia assegura que hi ha moltes experiències que s’estan assajant en l’actualitat, i que encara cal avaluar per conèixer els resultats. Defensa la necessitat de tenir un esperit crític cap a les noves tecnologies, tant la IA com “les que vindran” perquè això no es frenarà. Aquesta és la qüestió. Per això, és important conèixer a què ens enfrontem, assumir que l’alumnat cada cop estarà més familiaritzat amb aquesta tecnologia i la incorporarà encara més en el seu dia a dia, que cal un acompanyament i també determinació a l’hora d’utilitzar-la, per exemple, definint en quins treballs fer-la servir o fent avaluacions diverses (oral, escrit, debats). Però, sobretot, ajudar l’alumnat a conèixer, descobrir i aprendre en un entorn segur que garanteixi l’equitat en aquest coneixement per a tot l’alumnat.
