Una maleta plena com una imatge potent que explica moltes coses. Tot allò que poses quan emprens un viatge, una imatge simbòlica que pot representar també el fet marxar d’un lloc per anar a un altre. El fugir, l’exili, el tornar a començar. Un objecte on es poden guardar records del passat que t’ajuden a encarar un futur, per a molts, incert. Un objecte que és l’eix central del taller “La vida en una maleta”, un projecte d’Aprenentatge i Servei (APS) elaborat el curs passat per quatre alumnes de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Integració Social del centre CECAC Escòcia de Barcelona, que busca sensibilitzar la societat sobre la violència i la discriminació que pateixen les dones i nenes migrants durant el seu procés migratori i d’integració. Una maleta plena d’experiències viscudes per dones i nenes que recullen en primera persona testimonis reals sobre com s’han sentit i quines dificultats han tingut per fer tot el procés, des que van marxar de casa seva ben lluny fins que han arribat a Barcelona, on tampoc ho han tingut fàcil. Una realitat molt silenciada i poc coneguda que la Malena, la Paula, la Clàudia i l’Alejandro van voler fer visible al seu projecte amb tallers realitzats en centres educatius, associacions i esplais. Un projecte que ara ha estat distingit amb el premi APS 2025 en la categoria d’igualtat entre homes i dones d’Aprenentatge i Servei a nivell estatal, que atorga la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge-Servei i l’ONG Educo.
El projecte va ser el treball de final de cicle formatiu d’aquests quatre estudiants, que van assolir la titulació d’integrador social el curs passat. La Malena i la Clàudia, que ara estudien Educació Social a la universitat, van anar a explicar el 24 de febrer el seu projecte premiat davant una sala d’actes plena d’estudiants a l’Espai Jove les Basses. Els projectes APS permeten, segons la directora del centre CECAC Escòcia, Esther Fons, que l’alumnat “aprengui fent” portant “l’aula al carrer i el carrer a l’aula”, assumint nous coneixements i aprenentatges “amb serveis reals” i en col·laboració amb entitats. En aquest cas, el projecte s’ha fet en col·laboració amb la Fundació Bayt Al-Thaqafa, que atén persones migrades i els ajuda en el procés perquè “puguin exercir una ciutadania plena” a través de programes d’orientació i assessorament. De la mà d’aquesta entitat, que els ha acompanyat durant tot el desenvolupament i consolidació del projecte, i amb l’ajut de dos docents de CECAC Escòcia i cotutors del projecte, els quatre alumnes han anat construint aquest taller per aconseguir sensibilitzar adolescents i joves sobre la violència que pateixen les dones migrants i “promoure el respecte, la igualtat i la reflexió sobre les discriminacions de gènere i d’origen”. I ho han fet a través de l’art, “fomentant l’expressió emocional i el pensament crític”. I, sobretot, com van explicar la Clàudia i la Malena, facilitant la implicació dels estudiants que han participat en els tallers, activitats dinàmiques i actives, allunyant-se “d’aquelles xerrades” poc motivadores que recorden haver rebut sovint durant “l’etapa obligatòria i postobligatòria”. “Volíem que els alumnes no recordessin aquesta activitat com una més de les que han rebut, sinó que es convertís en una eina de transformació real”, van explicar durant l’acte.
La idea que els va portar a intentar trencar estereotips, tòpics i desinformació sobre les dones migrants va ser, en part, els “missatges d’odi” de l’extrema dreta que omplen les xarxes socials. Van voler construir un taller per “promoure el compromís social contra la discriminació” i fer visible les situacions de violència que viuen les dones migrades, pel fet de ser dones, racialitzades, sovint qüestionades per la seva cultura i religió. Una situació que els porta a patir una gran vulnerabilitat i que els comporta problemes d’accés a recursos bàsics com l’habitatge, la sanitat i l’educació, i a desconèixer els seus drets.
El taller consistia en portar la maleta plena de materials, recursos, dades, objectes simbòlics i vivències per despertar l’empatia dels joves cap a les dones i nenes nouvingudes. Perquè conèixer els altres permet trencar idees preconcebudes i estigmes culturals. Acostar-se a allò desconegut genera empatia i l’empatia permet trencar la perpetuació de les desigualtats estructurals i contribueix a “construir una societat més justa i inclusiva”.
A part de la maleta, el taller consistia en repartir unes carpetes amb material divers a partir del qual els participants parlaven de temes com el racisme, la desigualtat de gènere i la manca d’oportunitats. Després d’una primera part més reflexiva, l’alumnat del taller creava una arpillera, és a dir, “una peça artística feta amb roba i materials diversos, per representar tot allò que han entès i sentit durant l’activitat”. Les arpilleres que es van crear en els diferents tallers realitzats es van unir en un mural col·lectiu, com a acció simbòlica de sensibilització.
L’acte de presentació de “La vida en una maleta” va permetre a la Malena i la Clàudia donar consells als estudiants d’integració social de CECAC Escòcia que omplien la sala d’actes de l’Espai Jove les Basses, sobretot aquells que en aquests moments ja estan immersos en l’elaboració del seu projecte APS final. La Malena va assegurar que fer aquest projecte la va ajudar a entendre que es volia “dedicar tota la vida” a treballar en l’àmbit social malgrat que sempre es diu que són “feines molt precàries”. La prova està que va decidir entrar a la universitat a estudiar un grau d’educació social. Per la Clàudia, és important aconseguir que la gent no visqui la diversitat com una “amenaça” perquè la cultura i la diversitat “enriqueixen”. Abans de finalitzar l’acte les ara ja exalumnes van voler transmetre un missatge als estudiants d’FP, animant-los a implicar-se en el projecte d’APS perquè els permetrà aprendre moltes coses que els ajudaran en el seu dia a dia quan entrin al mercat laboral i a deixar-los clar que, si ho volen, el salt a la universitat és possible.
