Cooperatives a les aules: una eina per la consciència social i l’apoderament

A Catalunya hi ha 110 cooperatives d'alumnes repartides en 41 centres educatius. Són organitzacions d'estudiants que, a banda de despertar l'esperit emprenedor, també fomenten una consciència social i col·laborativa

Sandra Vicente
12/6/2018
Membres de la cooperativa d'alumnes VerduraIM mostrant la collita | SANDRA VICENTE Enlarge
Membres de la cooperativa d'alumnes VerduraIM mostrant la collita | SANDRA VICENTE

Les fàbriques tèxtils del Parc de l’Espanya Industrial, la Lleialtat Santsenca, les unions obreres pel carbó de la Plaça Osca o La Nova Obrera són testimonis encara vius de la història cooperativa del barri de Sants de Barcelona. Aquest llegat col·laboratiu s’ha conservat fins avui, amb diverses cooperatives de consum, d’habitatge o de treball associat, esdevenint una alternativa econòmica i associativa que s’estén per la ciutat. I per les aules. I és que de les 680 cooperatives de Barcelona, 20 són dedicades a l’ensenyament, segons l’informe Economia Social i Solidària a Barcelona, elaborat per La Ciutat Invisible el 2016.

Sí bé el 10% de les escoles catalanes són cooperatives, l’associacionisme i l’organització de treball horitzontal no és només quelcom que els alumnes visquin de manera passiva, sinó que també en poden ser els protagonistes i impulsors. Les cooperatives d’alumnes, presents a diverses escoles públiques, concertades i cooperatives, sumen a dia d’avui 110 associacions repartides entre 41 centres. Aquestes associacions d’alumnat estan acollides des de fa dos anys a l’Alumnes.coop, dins de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FeCEC).

Una d’aquestes cooperatives d’estudiants beu directament de la història associativa del seu barri i ha fet de la tradició santsenca part de la seva identitat. VerduraIM, l’agrupació d’estudiants de més recent creació de l’escola cooperativa Institució Montserrat, ha convertit els seus alumnes de tercer de primària en uns experts en l’associacionisme de consum. Els menuts de 8 i 9 anys pugen a l’hora del pati en petits grupets a l’hort que es troba al terrat de la seva escola a cuidar de les seves verdures. Però no es tracta només de regar, treure les males herbes, plantar i collir, sinó que aquests joveníssims socis cooperativistes controlen les finances de l’associació, a quant va el preu de mercat de les verdures, realitzen actes d’assemblees coordinades per una junta directiva, saben elaborar estatus i definir a la perfecció què és el capital social.

“Cadascun de nosaltres hem aportat un euro i mig a la cooperativa. Un euro era molt poc, però sabem que dos pot ser massa per alguns companys, sobretot perquè no volíem que els diners fossin dels pares, sinó que la inversió havia de ser nostra”, explica sol·lícit en Guillem, vocal de tresorer, quan se li pregunta pels començaments de VerduraIM. Aquest és el segon any d’aquesta cooperativa de verdures, que són conreades i venudes pels alumnes que cursen tercer a la porta de l’escola a un preu acord a un estudi de mercat previ que han realitzat per les botigues del barri, donant posteriorment els beneficis a dues ONGs triades pels socis: la Casa dels Xuklis i Metges Sense Fronteres.

Membres de la cooperativa d'alumnes VerduraIM cuidant l'hort | SANDRA VICENTE
Membres de la cooperativa d’alumnes VerduraIM cuidant l’hort | SANDRA VICENTE

Les cooperatives d’alumnes, un aliat transversal al per afrontar el currículum

“Aquesta iniciativa és una manera d’acostar-los als valors cooperativistes que impregnen el seu barri, la responsabilitat que tenen és real: la presa de decisions és controlada per l’assemblea i la junta, que ha estat triada entre els mateixos companys, sap que té responsabilitats socials que complir”, explica la Cristina Pereda, tutora de tercer, mentre pugen tots els alumnes del curs, un cop acabat el pati, per a celebrar una assemblea conjunta. S’asseuen en rotllana i la June, presidenta de VerduraIM, juntament amb els seus sis companys de junta, dona per començada la reunió.

La Carla s’erigeix davant els assistents a l’assemblea i comença a llegir ben fort els punts del dia. S’ha d’aprovar reemborsar els diners avançats pels mestres per a comprar eines per a la llaurança o decidir si es volen deixar plantades llavors de mostassa per a que l’any que ve el terra tingui més minerals. I és que el curs s’acaba, i amb ell l’experiència dels nois i noies de tercer amb VerduraIM, ja que seran els qui ara estan a segon els qui se’n faran càrrec. “I hem de deixar la terra ben preparada i un hort bonic per als que vinguin”, argumenta la Carla, defensant la moció de les llavors de mostassa. Al final, una cooperativa no va només que sàpiguen de bledes o esbargiries, sinó que coneguin la importància de treballar plegats i la cooperació i, a més, “resulten una organització i metodologia molt útil a nivell educatiu i pedagògic, diu en Joan Segarra, Director de la FeCEC.

I és que els alumnes de l’Institució Montserrat treballen les mates quan calculen els volums d’adob o d’aigua per regar, aborden la biologia quan parlen de la pol·linització de les plantes o estudien els insectes que es troben a l’hort i, a més, enriqueixen els seu vocabulari amb el nom dels estris o les verdures. “Les cooperatives es poden vincular fàcilment al currículum però també van més enllà. El millor d’aquest mètode pedagògic és que està basat en l’experiència vivencial i en la transversalitat. No són conceptes d’un llibre sinó que ells tenen una responsabilitat en el funcionament d’un projecte que és seu, no imposat”, considera Segarra.

Estudiants de l'Àusias March que han format cooperatives d'alumnes | SANDRA VICENTE
Estudiants de l’Àusias March que han format cooperatives d’alumnes | SANDRA VICENTE

De la cooperativa com a mètode pedagògic a un experiment laboral

Un altre dels objectius de les cooperatives d’alumnes, segons Segarra, és que el món associatiu no sigui estrany per als joves i que l’opció laboral cooperativa no només no els sigui aliena, sinó que sàpiguen com “resoldre conflictes, compartir feina, fracassos i èxits”. I precisament aquest esperit emprenedor alternatiu al perfil clàssic és el que va portar a l’Institut Ausiàs March a encetar enguany cooperatives d’alumnes als primers cursos dels graus superiors de DAM, ASIX i DAU.

“Els professors del centre ja fa un parell d’anys que volem introduir experiències més vivencials al centre que facin dels alumnes els protagonistes de l’aprenentatge”, explica l’Ana Sandoval, responsable de l’Àrea de Formació i Orientació Laboral de l’Institut Ausiàs March. La idea de vehicular els ensenyaments del grau a través de la creació d’una cooperativa -projecte que conta el 50% de la nota- fomenta “l’esperit emprenedor dels alumnes, no per a que muntin la seva pròpia empresa, sinó per a que aprenguin a tenir iniciativa el seu dia a dia i que participin de la comunitat”, opina Sandoval.

Així, des de principi de curs els tres graus van treballar en tres cooperatives diferents a través de la formació del professorat i l’assessorament d’Aracoop. Els projectes resultants van ser l’organització d’un talent Show per als alumnes del centre, una cooperativa d’enregistrament i edició de vídeos i una plataforma de templates gratuïts per a pàgines web. “Vam començar amb moltes ganes, però ens vam posar objectius massa alts”, explica en David, del grup creador de Damsix. En lloc de dissenyar una pàgina amb diferents plantilles per a webs, la idea inicial era crear una plataforma amb minijocs. “Però encara no teníem els coneixements informàtics necessaris”, es lamenta, tot i que el web resultant funciona i té visites.

Així mateix els va passar al grup que treballaven per a l’edició de vídeo. La falta de coneixements audiovisuals va generar un desgast en el grup: “el nostre president va dimitir i el grup va quedar bastant fragmentat i no vam ser capaços de dur-la a terme”, comenta en Cristian. Així i tot, encara que les cooperatives d’aquesta prova pilot no donessin resultat, els estudiants van extreure coneixement sobre com “desenvolupar-se en les dificultats de la vida real: haver de dur a terme un projecte amb gent que no coneixes, posar-se d’acord, repartir-se rols…”, comenta Sandoval.

Assemblea d’alumnes de la cooperativa VerduraIM de l’escola Institució Montserrat | SANDRA VICENTE

Els estudiants d’aquests graus superiors han pogut veure les alternatives laborals que ofereix el treball per compte d’altri i, encara que afirmen que, ara per ara, no els interessa ser autònoms ni socis cooperativistes, afirmen que ho han descobert gràcies a la cooperativa d’alumne. “Hem aprés a ser realistes i a marcar-nos fites segons els nostres coneixements. No hem de ser pretensiosos i, per això, ara ens toca estar en una empresa i aprendre, per després poder plantejar-nos si formem una cooperativa, ja sabent el què suposa”, afirma l’Adrià.

Així, mentre aquest grup de cooperatives d’alumnes té tot l’estiu per valorar la seva primera prova pilot i debatre si continuaran l’any vinent, el projecte de l’Institució Montserrat està més que afiançat. Durant els darrers minuts de l’assemblea organitzada al terrat del centre comença a ploure i els infants s’afanyen a tancar els últims punts. Toca acomiadar-se de l’hort i llegar-lo als nens i nenes que l’any que ve faran tercer. Però això no significa que aquests horticultors es quedin sense cooperativa el curs que vindrà. “Segur que en crearem una altra, decidint tots junts la temàtica”, assegura en Jan.

I és que l’organització del grup a través de la cooperativa s’ha convertit en una manera d’entendre la relació entre els alumnes. “La cooperativa, per a nosaltres és força, confiança i seguretat. La nostra cooperativa són 54 valors, un que aportem cadascun de nosaltres i un últim que el formem tots junts”, sentencia la June.

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión