Gaëlle Rougier és la regidora delegada d’Educació de l’Ajuntament de Rennes. Ha participat al Congrés Internacional de Ciutats Educadores de Granollers com a representant de la seva ciutat i comparteix el seu punt de vista sobre com la participació infantil és un eix central de la seva política municipal.
Rennes ha estat reconeguda pel seu compromís amb l’educació, la cultura i la participació ciutadana. Com es reflecteixen els principis de les Ciutats Educadores en les polítiques quotidianes de la ciutat?
L’educació no es limita a l’escola. França és un país on tot gira al voltant d’aquesta institució i dels aprenentatges escolars. Nosaltres lluitem precisament per establir ponts entre l’escola i el que passa més enllà dels seus murs; vincles estables amb les famílies, les associacions i els equipaments municipals.
Un altre punt fort és que invertim en els espais públics i treballem aquesta noció de ciutat a l’altura dels infants, és a dir, treballem per construir la ciutat quotidianament. Els espais físics han de pertànyer a la infància, per tal que puguin participar en el procés de construcció de la ciutat i de les decisions que els afecten.
Quins projectes o iniciatives locals de Rennes il·lustren millor la idea que l’educació va més enllà de les escoles i té lloc arreu de la ciutat?
A la ciutat de Rennes —ubicada al nord-est de França—, tenim un pressupost participatiu dels infants, i, de fet, reunim diverses classes de diferents escoles, així com infants que poden venir acompanyats d’animadors dels seus centres en el temps de lleure i d’associacions que formen part del barri. Més tard, es reuneixen i han de fer-se ambaixadors d’aquest projecte, i anar a veure els altres infants que freqüenten les escoles del barri, per així intentar fer emergir projectes, però aquests han de ser veritablement orientats als infants. A continuació, hi ha tot un procés d’acompanyament. Deambulen pel barri, aprenen a conèixer-lo i aprenen a expressar necessitats, així com a crear noves idees pel lloc on viuen.
Els espais físics han de pertànyer a la infància
Finalment, aquests projectes prenen forma en un diàleg amb els serveis de la ciutat i es presenten als habitants de cada barri; als pares i mares i a la comunitat educativa. El projecte són objecte d’una votació i els infants tiren els dos que prefereixen. Al llarg de tot aquest procés, no deixem de fer el vincle entre allò que els més petits viuen cada dia, en els aprenentatges clàssics, i tot allò que es pot aprendre fora de l’escola: les competències psicosocials, l’apropiació de l’espai públic, la solidaritat, l’escolta activa entre els altres, la capacitat d’expressar-se.
La participació ciutadana sovint es destaca com un dels punts forts de Rennes. Com contribueixen els residents, especialment els joves, a donar forma a les polítiques educatives i socials de la ciutat?
La participació de la infància no només es nota als pressupostos participatius, sinó que és quotidiana: als centres d’ocis, al temps de lleure… Moltes centres d’activitats de lleure escolar elaboren el programa del mes, inclús de cara a sis mesos. Tenim també una dinàmica participativa, exactament com a Barcelona, per a la rehabilitació i la remodelació dels patis escolars. Les obres, les remodelacions i afegir vegetació als patis es fa sempre després d’un any o un any i mig de conversa amb la comunitat educativa.
El repte de fons és que tothom se senti part de la ciutat
Els nens i les nenes, cada dia, són convocats per participar activament en la presa de decisions. No tenim un consell de la infància a Rennes, perquè la seva participació, com comentava, no es limita al pressupost. No volem reproduir els mateixos biaixos socials i culturals d’un consell municipal que ja té dificultats per ser representatiu de la població de Rennes. Preferim oferir-los un recorregut de participació ciutadana actiu des de ben petits: cap infant hauria de sortir de l’escola sense haver viscut, de manera concreta, un projecte de participació ciutadana.
Rennes és coneguda per la seva rica vida cultural i comunitària. Com utilitza la ciutat la cultura, els espais públics i les associacions com a eines d’aprenentatge i inclusió?
Com a moltes ciutats del món tenim problemes d’ocupació i repartiment de l’espai: el cotxe és un obstacle, però també ho són el narcotràfic i la violència en alguns barris, que dificulten l’apropiació de l’espai públic per part de famílies i infants. Per això, treballem amb associacions per impulsar-hi ocupacions d’aquest espai que siguin positives.
Un exemple d’aquesta feina és el projecte Place à Facette, que es duu a terme en un barri popular de Rennes, que combina música, festes, conferències i balls per a infants per recuperar simbòlicament i físicament aquests espais. En paral·lel, estem elaborant una guia dels espais públics —pensada per a tots els urbanites que treballin a Rennes—, per tal que els futurs projectes de construcció de la ciutat tinguin en compte el lloc dels infants i adolescents.
Quins són els principals reptes socials o educatius als quals s’enfronta actualment Rennes i com està treballant la ciutat per abordar-los?
El repte de fons és que tothom se senti part de la ciutat. Per això, hem engegat uns estats generals de l’educació als barris populars, amb l’objectiu de treball d’una altra manera amb famílies que sovint han patit racisme i discriminació, i que se senten allunyades de l’escola, l’oferta municipal i poc escoltades. Es tracta de partir de la seva experiència com a pares i mares, donar-los suport en aquest rol i no treballar per a ells, sinó amb ells, segons les seves necessitats reals. Aquest és, avui, un dels reptes més importants de la política educativa de Rennes.
