Treballar en xarxa, conèixer el territori i entendre la cultura com quelcom que va més enllà del projecte artístic i que forma part de la vida, són alguns dels ingredients que cal posar en valor a l’hora de treballar conjuntament el món educatiu i el món cultural amb la finalitat de millorar la vida de les persones des de l’equitat i la dignitat.
Aquestes són algunes de les consideracions que s’han destacat a Barcelona en el marc del Dia Internacional de la Ciutat Educadora, celebrat el 30 de novembre a prop de 500 urbs de 34 països sota el lema ‘La cultura, font de creació i aprenentatges a la ciutat educadora’.
Des del Born Centre de Cultura i Memòria, representants de diferents institucions, centres educatius i entitats han reflexionat sobre què cal tenir en compte a mitjà i llarg termini, tot consensuant la necessitat que educació i cultura vagin de bracet en un moment en què el codisseny pren força, així com dissenyar processos de manera compartida per obtenir resultats diferents.
Durant la jornada s’ha generat un espai d’intercanvi en el marc del debat ‘Contrast d’experiències: les porositats entre el món educatiu, el món cultural i el territori’, en el qual la cap de mediació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Susana Arias, ha posat de relleu la necessària cohesió amb el territori i el treball en xarxa per connectar amb els barris de la ciutat i, en concret, amb el del Raval, on està situat el CCCB. La dificultat, ha remarcat Arias, radica en “sostenir els projectes” al llarg del temps, per a la qual cosa ha advocat per treballar “de manera sostinguda, amb projectes que es reiteren any rere any i que ajudin a establir relacions”.
Obrir l’equipament al barri
La directora de l’Institut Escola Trinitat Nova, Muntsa Carbonell, s’ha mostrat partidària de generar activitats que s’interrelacionin amb el barri, tant en l’espai lectiu com en el no lectiu i ha explicat que, en el cas d’aquest centre educatiu, s’ha passat de no ser un referent del barri a obrir-se a les famílies, a les entitats i al conjunt del territori. Per a això, han comptat amb un projecte audiovisual com a Eix Singular, dins del programa municipal Caixa d’Eines del Pla de Barris. “Tenim un equipament a disposar a tot el barri”, ha dit.
Per part seva, la coordinadora del programa educatiu d’El Graner Centre de Creació de Dansa i Arts Vives, Magdalena Garzón, ha remarcat “l’acompanyament mutu i transversal de tots els agents implicats, amb una complexitat de currículum i de maneres de fer”. Així, el Graner ha esdevingut “una caldera d’ebullició” al barri de la Marina. Garzón recomana “posar en qüestió tot en tot moment” per aprendre i establir comunicacions.
El lleure com a aglutinador
Com a representant de la Taula Socioeducativa del barri de la Prosperitat, Meri Díaz ha fet cinc cèntims de la realitat d’aquesta zona densament poblada. Treballar “a peu de carrer”, ha afirmat, ha estat la base per establir dinàmiques molt actives, sempre tenint en compte les reflexions d’entitats, centres educatius, esplais, caus, casals de barris, casals de joves i tot tipus d’agents educatius. El lleure, en aquest cas, ha estat un gran aglutinador.
La directora del Centre Cívic Drassanes i el Casal de Barri del Raval, Mayte Luque, ha posat èmfasi en com generar vincles des de la gestió cultural, amb experiències com el teatre de barri i el treball territorial i és la “la cultura va més enllà de la pràctica artística, forma part de la vida”. La qüestió, considera Luque, és preguntar-se constantment “què es pot generar entre nosaltres”.
Reconèixer els drets de tothom
Durant la jornada s’han presentat els programes Ciutat Educadora i Caixa d’Eines a Barcelona. Per part del primer, Pilar Lleonart, juntament amb Mireia Mestre i Judit Vallès, han recalcat el compromís de l’Ajuntament amb el dret de la cultura i la participació de totes les persones, especialment les més vulnerables a partir de la inclusió, la pertinença i la convivència. En paraules de Lleonart, la celebració ha de servir per “visibilitzar el treball que hem fet a la nostra ciutat en clau crítica i constructiva” i per aportar una “motxilla de coneixements” per seguir construint una ciutat que ha de ser garant dels drets de la ciutadania.
Per part de l’equip de Caixa d’Eines, Ione Hermosa, Xènia Bagué i Thomas Louvat han explicat que aquest programa cultural i educatiu que forma part del Pla de Barris pretén reduir les desigualtats i garantir l’accés a la pràctica cultural. Treballen a 55 centres educatius i 66 equipaments, sobretot als districtes de Nou Barris i Sants-Montjuïc. El ventall de Caixa d’Eines és molt ampli, des d’introduir la pràctica artística en horari lectiu fins a acompanyar el centre incorporant diferents perfils artístics o col·laborar en la creació d’eixos singulars quan un centre educatiu estableix una disciplina artística com a eix vertebrador amb incidència a tota la comunitat.
La jornada ha comptat amb el regidor d’Educació i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Rabell, que ha donat la benvinguda virtual als assistents a través d’un vídeo, i el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcè. Posteriorment, han intervingut la pedagoga Mireia Civís, Núria Iceta (Consell Nacional de la Cultura i les Arts), Carme Hoyas (Consorci d’Educació de Barcelona) i Enric Aragonés (director de l’Aliança Educació 360). També han participat, entre d’altres, la doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona Begoña Román, Montserrat Potrony i Silvia Sasot (Consell d’Innovació Pedagògica), Montse Tort i Assumpta Manils (Institut de Cultura de Barcelona) i la sociòloga Laura Morató.
