Un altre món és possible i el paper de l’educació és fonamental per mostrar alternatives, amb respecte a la natura, amb un compromís amb el medi ambient, la sostenibilitat, l’ecologisme per canviar el discurs instaurat d’un model de societat que respecte molt poc el nostre entorn i que ha contribuït al canvi climàtic.
La biòloga i educadora ambiental Charo Morán va ser la protagonista de la segona sessió del VI Cicle de debat ‘En clau d’Educació. Educació per construir futurs habitables’, organitzat pel Consell d’Educació Municipal de Barcelona i el Consell de la Formació Professional de Barcelona al Museu de les Ciències Naturals de Barcelona.
El conflicte a l’Orient Mitjà -amb el petroli com un dels seus objectius- i les conseqüències econòmiques, socials i mediambientals que ja està comportant no fa més que augmentar les desigualtats globals i la crisi entorn al canvi climàtic que vivim amb cada cop més episodis meteorològics extrems. Enmig de la incerta sobre la guerra a l’Iran, Morán va considerar que la situació actual és el resultat de la “inacció política” de les últimes dècades que ha empitjorat amb la irrupció de Donald Trump. “El poder dona la cara en tota la seva dimensió” i acapara riqueses per sobre la viabilitat del Planeta. Un Trump que s’ha erigit com un dels màxims representants del negacionisme del canvi climàtic que el que busca és, segons Morán, “aquesta inacció” i un discurs erroni que planteja, per exemple, que la solució a la contaminació a les grans ciutats és el cotxe elèctric, un missatge que no canvia el model actual i que té un “component de classe”; perquè el cotxe elèctric no solucionarà el problema de la contaminació com es vol vendre per incentivar el consumisme amb tot l’impacte mediambiental que suposa. La societat del consum i d’un consum “efímer” que ens porta al consum pel consum com si estiguéssim “en una roda de hàmster”. “Tenir més no significa més benestar”.
Un poder que ha aconseguit imposar un missatge desvirtuat sobre l’ecologisme i que ha fet que, per exemple, la “massa social vegi com a elitista l’agricultura ecològica”. De fet, considera que l’ecologisme no ha sabut crear una bona comunicació perquè els missatges s’han transmès “des de la culpa” i la negativitat. És a dir, el “no agafis avions, no mengis carn, etc.” el que han aconseguit és una “posició contrària” a la desitjada. Per això, Morán destaca la necessitat d’una “alfabetització ecològica” i el “reconnectar-nos amb la natura”, transmetre per què és important com a societat la presència de les abelles, la pol·linització, o la fotosíntesi. Poder transmetre que “depenem més de les abelles que no del centre comercial”. Per això Morán dona molta importància a l’educació, que considera “fonamental” per aconseguir “universalitzar” l’ecologisme social.
Defensa que una manera de combatre els missatges contraris a l’ecologisme i a la importància de cuidar el medi ambient és fomentar la visió crítica del que ens envolta i dels missatges que envien les grans potències mundials i personatges com el president dels Estats Units. Però, sobretot, cal impulsar “processos participatius en l’educació formal i no formal”. La importància d’unir-se amb altres persones, la col·laboració entre diferents projectes i iniciatives “per construir en comú” una altra manera d’estar al món, més conscient, més ecologista, amb un respecte cap a la natura és essencial per construir “altres imaginaris”, que generin “altres narratives” als discursos antiecològics i anti canvi climàtic. Construir imaginaris per constatar que és possible una altra manera d’estar en el món, més basat en la interdependència com a sers humans i en el benestar vinculat amb la cooperació.
Morán va parlar de la importància de treballar als centres educatius d’una manera “ecosocial” on l’alumne actuï també com a “agent de canvi social”. I fer-ho a través de les situacions d’aprenentatge o situant la mirada ecosocial en un treball “intermatèries”. També va posar d’exemple que el model de canvi i de foment de la construcció d’altres narratives passa, per exemple, per tenir un menjador escolar amb productes de Km0, sense processats, amb aliments de temporada, receptes mediterrània i reduint la proteïna animal.
Però sobretot, va defensar la importància d’obrir l’escola al barri, a les associacions, fomentant l’economia social i solidària i la cooperació entre entitats, per exemple, per lluitar contra la injustícia social que es viu dins i fora dels centres. I és que tot el que sigui unir-se amb altres persones per construir en comú ajuda a construir aquesta “altra manera d’estar al món”. Fomentant, també, activitats d’oci, dinars de germanor i festes comunitàries com a contraposició a “l’oci monopolitzat i gestionat per multinacionals” que, per exemple, ens fa entrar en parcs d’atraccions multitudinaris.
“Ningú ha dit que sigui fàcil”, va remarcar Morán en el torn de preguntes davant un auditori amb dubtes sobre com poder aplicar aquesta teoria a les escoles. “Estem marcats per un patró i la lluita pel medi ambient costa”, també dins dels centres educatius, on també es xoca a vegades amb les reticències de les famílies. Per això cal fer “molta pedagogia buscant aquells punts d’èxit” que puguin ajudar a avançar cap a un ecologisme conscient, impulsant la participació de tota la comunitat, unint esforços per aconseguir passos que ens ajudin a fer realitat que “un altre món és possible”.
El VI cicle de debats “En Clau d’Educació”, centrat aquest any se centra en explorar com l’educació pot orientar-se a construir futurs habitables, es tancarà el proper 14 de maig amb una conversa amb la doctora en Sociologia i especialista en innovació social digita Liliana Arroyo sobre “L’Educació en temps d’IA”. El debat tindrà lloc a la Sala Moragues al Born Museu d’Història de Barcelona.
