La ciutat de Barcelona arrenca el curs escolar 2024-25 aquest dilluns 9 de setembre, com la resta de Catalunya, amb una previsió de 167.533 alumnes de centres públics, concentrats i privats, xifra que suposa una reducció de 1.463 estudiants en relació al curs anterior, segons les dades provisionals del Consorci d’Educació de Barcelona. A Infantil 3 (I3) s’incorporen 10.523 alumnes, el 83% dels quals han estat escolaritzats a I2.
Aquest curs hi ha 10.561 docents, un 2,2% més que l’any passat. A més, aquest 2024 s’ha passat d’una taxa de personal docent interí del 27,6% a un 6,6%.
El Consorci destaca que aquest curs el 87% dels 380 centres educatius amb ensenyaments obligatoris de la ciutat té una composició social equilibrada respecte a la seva zona educativa, mentre que un 5% hauria d’absorbir més alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica per equilibrar-se i un 8% en té més del que els pertocaria.
El 2016-17, el percentatge de centres equilibrats era del 54,3%. Aquesta redistribució és conseqüència, en bona part, del Pla de xoc contra la segregació, per la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu, incorporat a la ciutat des del curs 2019-2020. El pla permet una millor detecció de la infància vulnerable, la focalització dels recursos per a la igualtat d’oportunitats i l’aposta per la distribució equilibrada de l’alumnat en situacions socioeconòmiques i socioculturals desafavorides.
Barcelona disposarà de cinc nous instituts escola, quatre dels quals s’ubiquen a Zona Nord. S’han creat pel creixement de les escoles dels barris de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana, que aquest curs acolliran primer d’ESO. Són l’Institut Escola Mestre Morera, l’Institut Escola Ferrer i Guàrdia, l’Institut Escola Elisenda de Montcada i l’Institut Escola Ciutat Comtal.
A més, Zona Nord disposarà també d’un equip tècnic de sis professionals (amb dos psicopedagogs; un tècnic d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social; un assessor psicopedagògic; un treballador social, i un professional d’escolarització), que podran atendre des de la proximitat les necessitats d’aquest territori. De moment, ja s’han pogut constatar els primers fruits d’aquesta transformació: s’ha passat d’una mitjana, en els darrers sis cursos, del 56% de les famílies que triaven cursar la secundària a la zona a un 85% d’alumnat que opten per quedar-s’hi, segons les dades de preinscripció.
D’altra banda, es posa en marxa l’Institut Escola Vapor i Molí, fruit de la fusió de l’Escola Molí de Finestrelles i l’Institut Vapor del Fil. En total, la ciutat disposarà de 22 instituts escola (el 2017 n’hi havia només dos), la qual cosa, juntament amb la simplificació del model d’adscripcions (el 99% de les escoles ja tenen adscrits només dos o tres instituts), afavoreix la continuïtat educativa.
Aules d’acollida accelerada
Per al curs 2024-2025 es preveu la continuïtat de les vuit aules d’acollida accelerada (AAA) en dues edicions consecutives, així com incorporar un pilot de dues més per a alumnat de parla hispana, amb l’objectiu d’escatir l’eficàcia d’unes aules d’acollida només amb alumnat hispanoparlant, ja que el ritme d’aprenentatge hauria de ser més ràpid que el de l’alumnat de llengües no romàniques.
Les AAA són un programa iniciat el curs passat i dissenyat per millorar l’acompanyament i l’èxit educatiu de l’alumnat nouvingut. Als vuit instituts que acolliran aquestes aules s’hi durà a terme, com el curs passat, una formació intensiva en competència comunicativa durant cinc mesos per ajudar l’alumnat a aconseguir més ràpidament un domini bàsic de la llengua catalana i la familiarització amb el nou entorn cultural.
Els centres que enguany disposaran d’una AAA són l’Institut Angeleta Ferrer, l’Institut Joan d’Àustria, l’Institut Martí Pous, l’Institut Moisès Broggi, l’Institut Montjuïc, l’Institut Montserrat, l’Institut Teresa Pàmies, l’Institut Escola El Molí, l’Institut Verdaguer i l’Institut Barcelona-Congrés. Les AAA adreçades a l’alumnat de parla hispana s’ubicaran a l’Institut Verdaguer i l’Institut Barcelona-Congrés.
Educació inclusiva
Aquest curs serà el primer en què es posa en marxa un nou model de gestió a l’educació inclusiva. Part d’aquest nou model passa per enfocar la detecció de les necessitats educatives des d’una perspectiva psicopedagògica, més enllà del diagnòstic clínic.
El punt de partida d’aquest nou model és la Guia per a la detecció de les necessitats educatives de l’alumnat de 3 a 16 anys, presentada el curs passat al conjunt de serveis educatius de la ciutat. L’eina dona la informació necessària per unificar el llenguatge de tots els agents, des de les famílies fins a les diverses figures professionals. Així mateix, genera un coneixement més ajustat de les necessitats i permet orientar i prioritzar millor els suports i mesures adequades per atendre les necessitats de l’alumnat i, també, de l’aula.
Es tracta d’una guia sorgida a partir de l’“Estudi de les necessitats educatives” que es va portar a terme els mesos de novembre i desembre passats. Amb una mostra de 10.000 alumnes i 400 grups classe de tota la ciutat, l’objectiu d’aquell estudi era contrastar i validar el nou model.
