La pràctica esportiva és reconeguda com a necessària per nombrosos i dispars corrents pedagògics. No és estrany, doncs, que l’assignatura d’educació física formi part del currículum escolar, però el seu enfocament sí que ha canviat al llarg dels anys.
Com explica Susana Soler a l’article Com evitar la discriminació LGBTIQ+ a l’escola, “no hi ha cap altra activitat escolar on el cos estigui tan exposat com a l’Educació Física, ni tampoc una assignatura que sigui tan dependent de les reaccions de la resta davant d’un cos”. Per això, pot esdevenir fàcilment un espai on es reprodueixen discriminacions i violències, especialment envers les dones, les persones LGBTI+ i les persones amb cossos no normatius.
Moltes persones joves abandonen la pràctica esportiva no per manca d’habilitats, sinó perquè han crescut en entorns discriminatoris que els han fet interioritzar la idea que no són “bones” fent esport.
Per això, des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) presentem deu consells perquè l’assignatura d’Educació Física esdevingui un espai on gaudir dels beneficis de l’esport. Des del convenciment que per fer-ho possible cal que els professionals de l’educació comptin amb condicions dignes i els recursos necessaris.
1. Cuidar el llenguatge
És molt positiu utilitzar un llenguatge inclusiu, amb termes que reconeguin les diversitats, tant identitàries com corporals. Incorporar-ho als materials que s’usen a l’aula, a la comunicació amb les famílies, als vestuaris i a les interaccions més informals. Aquí es poden trobar recursos per dur a terme una comunicació més inclusiva.
També, evitar fer valoracions centrades en el cos i assenyalar l’esforç que fa cada alumne. Encoratjar l’alumnat a través del llenguatge positiu per trencar amb la falsa creença que “no són bons fent esport”.
2. Passar d’exercicis competitius a exercicis cooperatius
L’assignatura ha estat associada a un sistema de valors vinculat a la idea de masculinitat hegemònica, que fa valdre l’agressivitat, la força i la competició. Això fa que aquelles persones que no hi encaixen presentin més dificultats.
Proposar exercicis en què els objectius siguin la col·laboració i la cooperació entre l’alumnat garanteix que tothom tingui l’oportunitat de participar de la mateixa manera i sense sentir-se exclòs.
També, proposar exercicis per treballar l’autoestima, la confiança la relació amb el propi cos o la gestió de les emocions.
3. Promoure la participació de l’alumnat dins l’assignatura
Fer partícip l’alumnat de la configuració de les classes i de l’assignatura permet que aquestes estiguin més adaptades a la seva realitat i necessitats, que els motivi i puguin gaudir-ne més.
Decidir de forma participativa l’ordre de les activitats, la tipologia de les activitats, recollir suggeriments, fer ús d’una avaluació formativa i de mecanismes de coavaluació.
4. Buscar mètodes no discriminatoris per a la formació de grups
Com exposa la guia La diversidad afectivo-sexual y de género en la Educación Física. Buenas prácticas y prácticas buenas, la formació d’equips és un dels moments més temuts per algunes persones. Per això, plantegen mètodes no discriminatoris per configurar-los:
a) Tècniques aleatòries: números, colors de la samarreta, joc dels paquets…
b) Consens: el grup és qui decideix els equips de manera equitativa.
c) Afinitat: el docent fa una anàlisi de les relacions del grup i defineix els equips supervisant que ningú quedi exclòs.
d) Nivell d’habilitat: es decideixen els equips en funció de l’habilitat de l’alumnat, de manera equilibrada.
5. No reforçar el binarisme i la separació per gènere
És important deixar enrere l’avaluació diferenciada per gènere i centrar-la en altres aspectes com la progressió individual, la participació, la cooperació o l’adquisició d’habilitats concretes.
També,pensar estratègies i activitats que puguin fomentar la relació entre l’alumnat, indiferentment de la seva identitat, habilitat motriu o corporalitat.
6. Diversificar les activitats
Seguir el model del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) per promoure una pràctica educativa que tingui en compte la diversitat. Això implica flexibilitat i una proposta curricular amb la capacitat d’adaptar-se a les necessitats de tot l’alumnat. També, treballar diferents tipologies d’exercicis (esport individual, d’equip, activitats a la natura, de raqueta, de contacte, exercicis d’equilibri, de coordinació, d’agilitat…) per garantir la motivació de tothom envers la matèria.
7. Generar referents
Els referents ajuden a construir imaginaris al voltant de l’esport i permeten a l’alumnat identificar-se i sentir-se capaços si s’hi veuen representats. Per això, ésimportant visibilitzar referents diversos que representin diferents maneres de viure i practicar l’esport, tant pel que fa al gènere i l’orientació sexoafectiva com a la corporalitat, les capacitats o el seu l’origen. Incorporar referents vinculats a la pràctica esportiva no competitiva per trencar els imaginaris que associen determinades pràctiques esportives amb un únic tipus de cos o identitat.
8. Lavabos i vestuaris inclusius
Els lavabos i vestuaris són espais especialment vulnerables per a les persones LGBTI+ i per aquelles amb cossos no normatius, ja que poden generar incomoditat o situacions de discriminació quan estan organitzats exclusivament des d’una lògica binària i normativa. Algunes mesures que es poden aplicar són:
- Millorar la privacitat dels espais: portes completes, pestells, papereres higièniques a tots els lavabos…
- Crear espais comuns: lavabos i vestuaris d’ús comú i no diferenciats per gènere.
- Incorporar espais d’intimitat: habilitar cabines individuals que permetin canviar-se o dutxar-se amb privacitat
9. Fomentar hàbits saludables
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2020, 85.397 persones declaraven tenir un TCA. Unes xifres que no deixen de créixer entre la població més jove. L’estètica de la primor extrema és present en els ideals de moltes noies joves i cada cop més joves van al gimnàs no amb l’objectiu de millorar el seu benestar sinó de tenir un cos musculat. L’assignatura d’Educació Física és una oportunitat per promoure hàbits saludables: parlar de pressió estètica, alimentació i dels beneficis de la pràctica esportiva pel que fa a benestar.
10. Què podem fer si no aconseguim construir un espai segur?
Ja sigui per la manca de recursos econòmics i humans, la predisposició de l’alumnat, el temps disponible o les barreres estructurals del centre, és possible trobar dificultats. I, encara que aconseguim generar espais segur a l’aula, l’educació també passa fora. Per això és interessant fomentar que l’alumnat participi d’espais o d’entitats on practicar esport de manera segura. Una manera d’ajudar-los a curar la seva relació amb l’esport i garantir que no l’abandonin. Un exemple d’aquests espais és Panteres Grogues.
