Les incidències i discriminacions a Barcelona, siguin pel motiu que siguin, no deixen de créixer any rere any. En concret, i tot i els avenços dels col·lectius LGTBI, les discriminacions per motius d’orientació sexual, identitat i expressió de gènere continuen suposant un 25% del total de les que es produeixen a la ciutat, segons dades de l’Oficina de No-Discriminació (OND), sent el segon motiu més freqüent després de l’origen nacional o ètnic. Segons l’informe L’estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya, elaborat per l’Observatori contra l’Homofòbia, el 2019 les incidències per LGTBI-fòbia van arribar a un punt mai abans vist el 2019.
És en aquest context que al Districte de Gràcia, tot i comptar amb una xifra d’agressions i discriminacions inferior a la mitjana, es va decidir posar en marxa una sèrie d’iniciatives per blindar-se contra l’LGTBI-fòbia. Una d’aquestes va néixer als Castellers de Gràcia: el 2019 van impulsar la comissió LGTBI, per tal de sensibilitzar sobre el col·lectiu dins la colla castellera. “Volem conscienciar sobre les discriminacions que patim i sobre aquelles actituds que poden tenir els nostres companys que són violentes o discriminatòries, encara que no se n’adonin”, explica en Miquel Blancafort, casteller i un dels impulsors de la comissió.
Blancafort explica com de freqüent és, encara, l’ús de termes pejoratius com maricón per referir-se a aquella persona que no té resistència física. “Pot semblar que som molt d’esquerres, però en realitat el món casteller és un reflex de la societat: poc divers i amb comportaments masclistes i LGTBI-fòbics”, diu. I és que als Castellers de Gràcia només hi ha tres persones que no siguin heterosexuals, d’una colla que voreja els 300 membres.
Per això, d’ençà que van començar, han anat impulsant xerrades, tallers i espais de trobada per conscienciar sobre les diverses discriminacions, tasques que realitzen des de la comissió d’Equitat, que està formada per les comissions LGTBI, juntament amb la de Feminismes i Antiracisme. Així, han fet sessions que van des d’allò més lúdic (com un vermut popular de presentació de la comissió o un taller de maquillatge drag), fins a assemblees, xerrades amb membres del col·lectiu o, fins i tot, intervencions individuals.
Segons Blancafort, la poca presència de persones del col·lectiu dins els castells és un peix que es mossega la cua, ja que el fet que no n’hi hagi, fa que moltes persones no el percebin com un espai segur i lliure d’agressions. “A més, els castells són una activitat molt tradicional i moltes persones del col·lectiu fugen de la tradició perquè és aquesta mateixa tradició la que no accepta certes formes de viure o estimar”, diu el casteller, que apunta que la seva tasca és desmuntar aquesta visió i “cridar més gent”. Ara bé, considera que les noves generacions de la colla poden trencar amb aquesta dinàmica: “els adolescents són molt potents”, diu.
Blancafort assegura que el jovent ja no té les discriminacions de gènere ni orientació sexual tan enquistades. Però això no vol dir que sigui una bassa d’oli sortir de l’heteronormativitat. Per això, des de la comissió, han creat un punt de trobada a la colla, per tal que tothom que ho necessiti s’hi apropi “i senti que no està sol. Que el podem ajudar i acompanyar en allò que necessiti i que la colla no ha de ser un espai d’inseguretats”, apunta.
Una transformació de districte
Aquesta iniciativa de la comissió LGTBI dels Castellers de Gràcia s’ha acabat convertint en una aposta de districte i s’està treballant de manera conjunta perquè totes les associacions de cultura popular tinguin una comissió com aquesta, per tal puguin col·laborar i garantir unes festes i activitats culturals en què la tradició no topi amb la inclusió. Aquesta fita està emparada pel Pla LGTBI de Gràcia, una mesura de govern que el districte va aprovar el desembre del 2020, per tal de lliurar els seus barris de l’LGTBI-fòbia.
Un dels seus objectius era la creació de la Taula LGTBI de Gràcia, en què diverses persones i representants de col·lectius o organitzacions poden trobar-se per debatre i construir iniciatives. Per exemple, una de les propostes és reforçar les dates assenyalades al calendari que són importants pel col·lectiu, tals com el dia de la visibilitat trans (31 de març), el de la visibilitat lèsbica (26 d’abril), de la bisexualitat (23 de setembre) o la intersexual (26 d’octubre). L’objectiu és afegir aquestes dates al dia internacional contra l’LGTBI-fòbia (17 de maig) o el dia de l’Orgull (28 de juny). “Hi ha moltes identitats que no han estat representades i s’ha de donar veu i espai a tothom”, assegura Blancafort.
Així, la idea és crear un calendari complert i complex per celebrar i reivindicar la diversitat afectivosexual amb un paper important de l’oci i en què la cultura popular, tan arrelada a un districte com el de Gràcia, pugui fer-se seva la lluita contra la discriminació i l’LGTBI-fòbia
